Història TIC del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya)

[slideshare id=4231460&doc=jornada-ciber-100522154820-phpapp01]

El primer web del PSC es va presentar el 24 de setembre del 1995. I ja per la campanya de les eleccions autonòmiques d’aquell any es va fer servir el web per penjar el programa electoral en format PDF, així com per donar publicitat als membres de les llistes electorals. També es va utilitzar el correu electrònic per donar resposta a les preguntes dels internautes de l’època. Finalment es van penjar els resultats electorals.

El 1998 i amb el canvi de l’equip de l’oficina de premsa del PSC, va millorar el treball que es realitzava per mantenir el web al dia, incloent un apartat anomenat “Sala de Premsa” amb totes les notes de premsa que es generaven. Això va fer que el web s’anés actualitzant tres o quatre vegades a la setmana.

A l’any 2000, ja fa 10 anys, el PSC estrena WebTV (van ser el primer partit en retransmetre per webTV). Es va utilitzar pel Congrés del PSC d’aquell any. Per a aquest congrés, PSC 2000, es va fer un debat precongressual virtual asíncron d’un dels apartats de la ponència marc mitjançant la plataforma “Enredando”. I durant el congrés es va fer el debat sobre la ponència virtual amb una altra plataforma que permetia la discussió en mode síncron.

El 1999, s’impulsa la web en campanya, coincidint amb les eleccions municipals es fan cursos de formació per animar a les candidatures a tenir espai propi i es publiquen webs de diverses d’elles. Per a les eleccions autonòmiques de 1999 es publica un web electoral específic amb tota la informació que es va generar durant la campanya. Aquest web tenia un equip propi de redacció diferent al de la seu central del Partit

L’any 2001 es presenta la primera web dinàmica i col·laborativa del Partit basada en un gestor de continguts

Mentres tant, el Howard Dean innova en l’ús d’Internet per recollir fons dels seus seguidors de la mà de Joe Trippi al 2003. Això suposa un canvi de concepció en les campanyes polítiques. Aconsegueixen finançament en petites quantitats. Segons el Nicco Mele amb la campanya de Dean el polític va començar de nou a escoltar la gent amb atenció i a escoltar a molta gent al mateix temps, gràcies a la tecnologia.

Neix la Blogsfera del PSC al 2005. Va ser la primera i continua sent la més nombrosa.

Al PSC són pioners en formació amb l’Aula Mòbil des del 2005 amb grups de gent voluntària i una furgoneta amb 10 ordinadors que cada setmana va a una Agrupació.

Arriba la videopolítica (2006). Un vídeo de Ségolène que mostra unes declaracions de la candidata socialista sobre el sistema d’educació a França publicat uns dies abans de les eleccions es va visionar en pocs dies mig milió de vegades aproximadament. S’apunten als vídeos Barack Obama, Hillary Clinton, Angela Merkel, Tony Blair i John Tobin entre d’altres

Primers mashups polítics (2006) Apareix LabourSpace. Aquest espai és un mashup que barreja conceptes que vénen de digg.com, o menéame, amb tàctiques mobilitzadores de militants i simpatitzants i que també geoposiciona les campanyes i accions «meneadas» mitjançant Google maps.

El PSC és el primer partit que ha trasmès en directe els sms sobre pantalla durant els mitings al 2006. I és el primer partit en retransmetre un acte per 3G

Al 2006 s’impliquen amb la web. Es posen en marxa les figures de Suport d’Acció Política a la Xarxa a les Federacions i les figures de Responsables d’Administrar el Web a les Agrupacions i sectorials.

Arriben els bloggers a l’estratègia política al 2007. John Edwards va iniciar la seva pre-campanya per les Presidencials del 2008 a Youtube comptant amb la col·laboració del A-list Robert Scoble i la de la seva pròpia dona Elizabeth. També va fer un live-blogging a Daily Kos.

Es popularitza Second Life al 2007. Ségolène Royal i Le Pen porten la campanya per la presidència de França a Second Life. No són els únics: també ho fa John Edwards. Inclús la Paloma Sainz, candidata a l’Ajuntament d’Oviedo obre espai a Second Life, igual que el Gaspar Llamazares a l’esfera nacional.

Arriben les xarxes socials al 2007 i de moment no han marxat.

Es fan els primers debats virtuals entre candidats a Youtube (republicans i demòcrates) al 2007.

Es consolida el Twitter Parlamentari al 2008. Després de TweetCongres al Regne Unit es posa en marxa Tweetminster. Són agregadors de l’activitat parlamentària a Twitter.

Amb la campanya d’Obama al 2008 parlar de política 2.0 és parlar d’Obama.

Al 2009 hi ha l’eclosió del FB polític, tots els partits disposen de pàgines en aquesta xarxa social.

Neix la Sectorial de Ciberactivisme al PSC (2009).

11 comentarios en «Història TIC del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya)»

Los comentarios están cerrados